Historia clínica (Leer Historia clínica) és un llibre que ens convida a fer un camí, un procés evolutiu amb l’autor que ens empeny lliurement a analitzar i a entendre, des de la poesia, el valor del llenguatge com a instrument de comunicació i reflexió.
El text està conformat per tres espais fonamentals de silenci vinculats per tres conceptes –parts –EL DOLOR, concebut com expressió, LOS MUERTOS , com a ombra i LA BELLEZA entesa com a salvació.
La primera part- primer silenci- ens endinsa a l’àmbit del llenguatge com la força que te la capacitat de diluir la frontera entre el món interior i el món l’exterior per promoure el reconeixement de la comunicació. S’obra un paisatge emotiu i intel·lectual que incita al lector a generar una altra realitat que a la vegada possibilitarà altres realitats. I, així és com els sentiments esdevenen eterns i universals.
En el segon silenci –segona part – la idea de la mort i per tant de l’absència ens apropa a l’àmbit de la saviesa i del simbolisme. L’espai del misteri i de l’enigma es fan propers i concedeixen la llibertat d’ expressar el que no es pot expressar sense acceptar el ball de les formes poètiques i el joc de les paraules i els silencis. Aquí, l’autor crea un món vertiginós però habitable que impulsa al lector a ser tot allò que un dia es va atrevir a somiar.
Finalment, LA BELLESA ens fa sentir que la vida esdevé no com allò que encarem sinó com alguna realitat en la que ens hi projectem. Del text es desprèn que la idea de la bellesa neix com a missatge d’amor i de coneixement , per això és una idea viscuda molt més que representada. Potser la seva realitat s’expressa quan es troba en l’espai del buit. De manera que, la bellesa és plenitud, èxtasi, encant… però també projecció , tensió i transformació. Per això, en aquest silenci se’ns proposa percebre-la no tant com a forma simbòlica sinó com a revelació i salvació.
En la seva obra Antonio López ens suggereix pensar i sentir que entendre la vida és també tenir la capacitat d’escoltar la veu que ens fa comprendre la seva presència. Ens ensenya que de la mateixa manera que en l’absència rau la vida i en el silenci la paraula, el dolor i el reconeixement del buit són un trànsit cap a l’alba, cap a la bellesa i la plenitud. Ens diu: …En este largo tránsito del dolor a la belleza, Me han acompañado los muertos de la família, Nuestros viejos y sabios muertos enmudecidos”.
Historia clínica de Antonio López
Carme Danés, conductora del Club de lectura del Centre Garcilaso i Dra. en Filosofia i Ciències de l’Educació per la Universitat de Barcelona