LA MIRADA ATENTA
Cada any procuro de llegir el darrer Premi Llibreter de narrativa, un premi concedit pel Gremi de Llibreters de Catalunya. A la X edició de l’any passat, el llibre triat va ser aquest recull de contes editat en català per El cercle de Viena. El seu autor desenvolupa la seva obra narrativa paral.lelament als autors de l’anomenada generació perduda (Hemingway, Faulkner, Scott Fitzgerald, Steinbeck…) i ha estat un precedent de grans plomes actuals com les de Raymond Carver, John Cheever o Richard Ford.
Sherwood Anderson (1876-1941) va néixer en un poblet d’Ohio, però ràpidament se’n va anar a Chicago per treballar en uns grans magatzems. Va exercir diversos oficis fins que es va consagrar al periodisme. Va ser reconegut com a novel.lista a partir de la publicació de la seva obra Winesburg Ohio (1919), que va tenir un gran éxit. Bona part de la seva vida la va passar a Nova Orleans i va morir a Panamà, quan es preparava per fer un viatge per l’Amèrica del Sud, en empassar-se l’escuradents d’un martini.
L’obra constitueix un conjunt de relats independents, però interelacionats, que descriuen la vida rutinària dels habitants d’un petit poble d’Ohio a principis del segle XX. La soledat, la frustració, el desamor, el desig de fugir d’un entorn petit són els motius recurrents.
En George Willard, un jove periodista local, és el fil conductor de la majoria dels relats: atent observador de la vida que l’envolta, registra diverses converses i es converteix en un dels paradigmes més representatius de la vida monòtina a Winesburg. En George manifesta obertament el seu desig de canvi i de fugida a la ciutat per veure realitzats els seus somnis abans que aquests s’esvaeixin en un entorn tancat.
La Kate Swift, la mestra del poble, recomana a en George que visqui intensament abans d’escriure. El que cal aprendre és allò que la gent pensa, no el que diu, li fa saber la Kate. I l’autor fa seva aquesta premissa: en els relats de l’Anderson, en un mon on aparentment no hi sembla que passi gran cosa, se’ns acostumen a manifestar aspectes ocults, secrets inconfessables que els seus protagonistes acaben revelant amb la confidència íntima i personal o bé amb algun gest només perceptible per a una mirada atenta.
El text està amarat d’una sensació de tristesa o melangia, malgrat que el seu protagonista és un jove de divuit anys, però que anticipa lúcidament què serà de la seva vida si no pren aviat una determinació:
La tristesa de l’engany s’empara del noi. Amb un crit ofegat es veu a si mateix com una simple fulla que el vent fa voleiar pels carrers del seu poble. Sap que, malgrat les converses irrefutables de les persones com ell, haurà de viure i de morir en la incertesa, que és una coseta a mercè del vent, una cosa destinada, com el blat de moro, a marcir-se sota el sol.
EVOLUCIÓ DE LA MALALTIA
Vaig llegir aquests relats mentre començava a fer les meves primeres sessions de diàlisi peritoneal. Potser no han estat les pàgines més alegres que podia llegir en aquells moments d’incertesa (quant de temps hauria d’estar dialitzant? aniria tot prou bé? quan deixaria les sessions manuals per passar a la màquina cicladora?), tanmateix els personatges d’aquests contes em van acompanyar en un moment on, per a mi, la fugida no era possible.
ALTRES LECTURES
Durant aquest mes d’abril vaig continuar rellegint algunes de les novel.les de Miguel Delibes (El camino, La mortaja) així com La metamorfosi de Kafka, lectura programada en el Club de lectura, i alguns dels seus relats.
Etiquetes: literatura nord-americana, novel.la, Premi Llibreter, Sherwood Anderson
